REFLEXIONS ENTORN A LA CONFERÈNCIA D’ARTUR NOGUEROL A L’INSTITUT MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA DE SANT FELIU DE CODINES. Per Cristina Pous (assistent estupefacta a la conferència)
0 comentaris ESCRIT PER La Junta en dimarts, de juny 26, 2012
Jugar amb els nostres fills és jugar amb el nostre
futur afirma Artur Noguerol i resulta
inquietant perquè, ara mateix, no només s’estan atacant els interessos laborals
d’un col·lectiu, el dels mestres i professors, sinó que s’està hipotecant el
futur del nostre país.
Quina mena de
societat volem, què els deixarem als nostres fills? Com podrem mai convertir el
nostre país, que a més té un alt índex de fracàs escolar, en un país avançat si
no és a partir d’una educació de qualitat?
La pregunta que
es fan els nostres polítics des del govern, però, no deu ésser aquesta perquè,
davant l’entrada de 15.000 alumnes més l’any vinent, la gestió és disminuir les
plantilles de mestres, deixar de substituir les jubilacions i no cobrir les
baixes de menys de deu dies, augmentant les hores lectives, traient part dels
ajuts de neteja i administració i, tot això, volent-nos fer creure que no afectarà,
per res, la qualitat (al contrari fins hi tot serà més bona!) i que l’atenció
dels nens no es veurà afectada ( i un be negre amb potes rosses que dirien al
meu poble!).
L’escola
inclusiva, un dels principals assoliments de la nostra escola, es veu enormement
qüestionada. Els nens amb dificultats s’inclouen a l’escola ordinària i
realitzen una escolaritat normal. Una persona amb necessitats educatives
especials pot arribar a la universitat si ho vol i si la seva escolaritat va
acompanyada de servei de logopèdia, assessoraments especialitzats, etc…. i això
constitueix una riquesa per a tots plegats, oi? Com pensa el govern que s’atendrà
la diversitat? On quedarà la qualitat?
Fins als 6 anys
l’escola passa a ser considerada una etapa purament assistencial, no s’hi
dedicaran recursos ni innovació ni res de res. Quants esforços per dignificar
aquesta etapa acaben amb una decisió dedicada únicament a treure diners.
S’ha tallat
fins a un 98% la formació permanent del professorat, una altra lluita perduda,
per la qual havien batallat moltes persones que creien que formant-se,
reciclant-se s’atendria als alumnes amb qualitat, doncs el govern no ho veu
així.
L’Artur
Noguerol, professor de secundària, opina que a la primària tot això resulta
potser mig reconduïble però a la secundària, on ens trobem en una etapa difícil
per l’edat, el panorama esdevé terrorífic. Pensem en una aula de 40 hormones
amb potes, plena de diversitats, amb una gran part d’alumnes poc motivats perquè
a la primària ja s’ha fet el que s’ha pogut i massa…i tindrem un còctel
complicat, malgrat la inqüestionable motivació del professorat, que de ganes no
n’hi falten.
I l’educació
amb les noves tecnologies, què? Es varen gastar una pila de diners en crear la
infraestructura necessària per posar un ordinador per nen, diners llençats perquè
ara això ja ha quedat en el més profund dels oblits perquè, on hi hagi un bon
llibre i unes bones ganes d’estudiar….la resta són mandangues que no ens porten
enlloc! Però com afrontaran els nostres joves l’ús de les xarxes socials, on
aniran a buscar feina si no saben utilitzar les eines informàtiques? Si ens n’anem
a la privada… ens dauren la píndola a base d’ensenyar-nos equipaments
informàtics d’alta qualitat, en què quedem doncs?
L’ensenyament
superior, la universitat, s’està veien atacada, no només per l’estat educatiu
en que arribaran els alumnes sinó perquè
augmenten les taxes i es redueixen les beques supeditant-les a les notes, com
tota la vida esclar, els que hagin anat a la privada, pot ser que tinguin més
bones notes, oi?
El govern
actual juga a la desinformació, prenent decisions a corre-cuita on no s’explica
res, juguen a tirar per terra la “moral de la tropa” i a sembrar discòrdia perquè
no hi hagi consens social.
Però tot això,
per què? es pregunta el professor Noguerol. Doncs una hipòtesi plausible és que
ens estant canviant el model, per afavorir la privada, no la petita escola
laica o la comunitat d’aprenentatge, sinó aquella privada que lluny de
complementar la pública s’emporta els “millors” alumnes. No oblidem que en
aquest govern hi ha una direcció general d’escola privada, per què deu ser?
L’esperança està entre el poc públic assistent a
l’institut de Sant Feliu, es parla de treball col·laboratiu, de fer conscients
a la gent dels elements que hi ha, de conscienciar les famílies que hi ha un
problema i ens hi hem de posar…..acabem amb la lectura d’un filòsof i amb
l’angúnia del qui se sent estafat però amb ganes de moure’s perquè amb
l’educació dels nostres fills i filles, senyors, no s’hi juga.
Etiquetes: xerrades
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
design and template adaptation