Com havíem promès, aquí van les solucions als sudokus.

Seguint en la línia d'observar altres realitats educatives, us proposem aquest enllaç al programa 30 Minuts de TV3 de diumenge passat, que també podeu veure aquí.

Encetem una nova etiqueta al bloc, que anomenarem 'debat', on volem fomentar la discussió online de temes que ens/us semblin interessants de debatre. Començarem amb l'escrit que ens va fer arribar una mare amiga d'una membre de la Junta que per motius laborals està vivint a França i ha escolaritzat els fills a l'escola francesa.


D’entre les moltes experiències amb les que ens anem trobant durant aquesta aventura, una de les coses que més ens agrada és l'enriquiment personal que comporta el fet de conèixer una altra cultura, una altra llengua, una altra manera de fer i és clar un altre sistema educatiu, en el que la Vinyet i la Bruguers s'han vist immerses i en el que val a dir-ho, s'han adaptat perfectament.
Dins aquest magnífic trencaclosques, també s'hi afegeix tota la barreja de cultures que comporta el fet de treballar dins una multinacional, en aquest cas d'origen finlandès, i que aglutina en el seu capital humà persones d'arreu, d’aquí Chartres com és natural, la majoria són francesos però també hem tingut l'oportunitat de compartir tertúlia amb alemanys i un dels darrers sopars l'hem compartit amb una parella de finlandesos que com nosaltres es troben a Chartres temporalment i com nosaltres també tenen un fill escolaritzat a l'escola pública francesa, intuïu quin tema va monopolitzar el sopar? Doncs sí, ho heu encertat, els diferents sistemes educatius que hem viscut o estem vivint: el francès, el català i el finlandès!

Aquesta aproximació és sucosa doncs el sistema finlandès és el sistema educatiu amb millors resultats i més ben valorat d'Europa i el tercer en el rànquing de l'informe PISA. El sistema francès es troba a la posició 22 de 66 en total i el català (cal dir-ho: emmarcat dins l'espanyol) es troba a la posició 33. Posats a fer paquets podríem dir que el sistema francès es troba en el grup de la majoria de països europeus com Dinamarca, Bèlgica, Regne Unit o Alemanya, mentre que l'espanyol es troba per sota del "pelotón" de Portugal, Itàlia i Grècia; bé, no es tracta tampoc de fer comparacions gratuïtes i fàcils però cadascú que pensi si l'educació i aquests resultats dins el rànquing, poden tenir res a veure amb el desenvolupament general de cadascun d'aquests països i la seva tendència econòmica futura...rescats, etc...

Al gra! Parlant amb l'Aarto i la Tiina Elsinen no vam perdre l'oportunitat de preguntar-los-hi com era el seu sistema educatiu i perquè destacaven tant, aprofitant també que la Tiina a Finlàndia és professora de secundària, breument ho podríem resumir amb els següents sis punts:

1.Pel que fa a hores lectives en fan 25 setmanals, concentrades en la franja de matí, normalment fan de 8 a 14 amb només una hora de pausa per dinar.

2. L'objectiu és que l'ensenyament arribi a tothom, per això l'escolarització és totalment gratuïta (no paguen ni llibres de text ni dinars ni sortides) i compten amb una àmplia xarxa de biblioteques per facilitar l'accés a la cultura.

3. Segons la Tiina un dels objectius dels mestres és "fer pensar" els alumnes: és per això que el mètode d'ensenyament és molt flexible i cada professor l'adapta al seu alumnat, seguint és clar un programa general, però tenen marge de maniobra.

4. Els mestres gaudeixen d'una bona consideració dins la societat, les seves decisions difícilment es qüestionen fet que facilita també la relació pares-mestres podent afrontar nous reptes i solucionant problemes conjuntament. D'altra banda la carrera de mestre és una carrera de les considerades "difícils", i per arribar a exercir han de passar dures proves i finalment és cada escola qui n'acaba fent la selecció.

5. És una escola trilingüe des dels primers anys d'escolarització, parlen finès, anglès i suec.

6. Integren dins les hores lectives un extens programa d'educació musical.

Si de tots aquests punts en volguéssim extreure paral•lelismes amb el sistema francès, nosaltres hem constatat, almenys a l'escola on estem, que en el sistema francès pel que fa a hores lectives és si fa no fa com Finlàndia...en fan de 20 a 24 segons l'edat de l'alumnat, repartides en quatre dies: dilluns, dimarts, dijous i divendres; dimecres a moltes escoles no hi ha classe o bé només hi van dimecres al matí. Aquest sistema permet que els nens puguin fer les activitats extraescolars o classes de repàs dins del mateix centre els dimecres, fet que fa que la resta de dies els nens no es vegin abocats a estar més de vuit hores fora de casa i disposin amb comptagotes d'estones per jugar!

L'escolarització a França és majoritàriament pública i com a Finlàndia és absolutament gratuïta, no hem pagat res de res i de sortides els nens n'estan fent moltes, pel cap baix una per setmana; els dinars, aquí en diuen la ‘Cantine’, són molt més barats, 3,50 euros per dia esporàdic, 3 euros per nen inscrit a diari, també cal dir que les escoles no disposen de cuina, hi ha un servei municipal que cuina a diari per totes les escoles i després se'n fa el repartiment, la qualitat a priori és bona però suposo que a Catalunya el preu es justifica per l'elaboració dels àpats dins la cuina de l'escola.

Una altra de les coses que ens va sobtar és que aquí al mestre malgrat veure'l cada dia, tothom el tracta de vostè (de vous), també és cert que aquest tracte aquí a França és molt estès també al carrer, però en aquest cas marca una certa distància que malgrat ser poc agradable al començament a posteriori ens ha permès participar activament a l'escola i pot ser que això sigui el motiu que es puguin fer conjuntament tantes sortides extraescolars i sense que el professor es vegi contínuament avaluat o qüestionat;

pel què fa a l'accés a la cultura en família, afegir que, com a mínim aquí a Chartres hi ha una gran médiatèque i diverses i bones biblioteques obertes cada dia i sense interrupció fins i tot els dissabtes, això ens ha portat a passar-hi moltes tardes i a gaudir de les diferents activitats programades.

Pel què fa a l'aprenentatge d'idiomes no es diferencia molt d'Espanya, són absolutament monolingües durant els primers anys d'escolarització, a posteriori, a primària comencen a pedalar i assoleixen sembla ser nivells força bons d'anglès...al carrer la veritat és que això no sembla així però bé...si ells ho diuen serà veritat.

En qualsevol cas, la riquesa de llengües sempre suma, mai resta, com pensen alguns i en el cas de Catalunya doncs sembla clar... per exemple i ja que parlem de l'informe PISA, els resultats parlen per si sols: Catalunya amb 498 punts de mitjana està un xic per sobre de la mitjana de l'OCDE amb 491, mentre que conjuntament amb Espanya està per sota de la mitjana europea amb 481... partint d'aquí una de les moltes conclusions que en podem extreure és que l'ús del català no interfereix en els bons resultats, més aviat al contrari...i aquí cadascú que pensi el que vulgui només faltaria però potser si Catalunya anés pel món soleta obtindria millors resultats, i el què està clar també és que amb tota aquesta reflexió no es tracta d'escalar posicions dins el rànquing sinó que es tracta de pensar si estem o no d'acord amb els resultats del "nostre" sistema i de quin volem que sigui el futur dels nostres fills i si aquesta qüestió és extrapolable o no a d'altres temes "calents" que a Catalunya tenim encara damunt la taula en podem parlar més endavant.

Sense frivolitzar i sense allargar-ho més del compte, afegir que és evident que podem comparar els diferents sistemes però no podem implantar a casa nostra tot el que creiem que és avantatjós en altres sistemes com per exemple el finlandès, doncs som cultures diferents i no tenim ni el seu clima ni les seves hores de foscor a l'hivern i perquè no dir-ho, la seva clarividència a l'hora de pensar que l'educació és el futur d'un país, però cal prendre nota dels errors i sempre que es pugui millorar, cal intentar-ho, no pas treure allò que suma i enriqueix.

I com que a cada casa cadascú sap de les seves mancances, a França de moment ho tenen clar, arran dels resultats han vist que hi ha una enorme diferència de resultats, per una banda hi ha alumnes molt brillants i per altra hi ha alumnes amb enormes mancances...i ja hi estan posant fil a l'agulla i a través d'un comunicat emès a les escoles es busca una atenció més personalitzada a l'alumnat amb dificultats i és clar, això es tradueix també amb inversió amb professionals de suport...a Catalunya haurem de resar (els ateus també!) i esperar que a casa nostra el debat no quedi en si cal o no que els alumnes portin uniforme...

Així doncs, el debat està servit i obert... i pel que hem pogut sentir en els diferents mitjans de comunicació està també a l'ordre del dia...així que endavant les atxes.

El passat dissabte 9 d'abril es va celebrar a Lleida la 33a Assamblea General de FaPaC, la federació d'AMPAs de Catalunya, a la qual vam assistir tres membres de l'AMPA de la nostra escola. En aquesta assemblea, entre altres coses, es va aprovar per unanimitat el següent manifest, que es va lliurar aquell dia mateix a la Consellera Irene Rigau, que clausurava l'acte (amb un discurs d'aquests una mica buits on no va fer cap esment a la 6a hora i en canvi sí que va dir que fins i tot l'Obama està fent retallades).

La FaPaC és conscient de la difícil situació financera en la qual ens trobem, però és justament ara quan cal invertir en un sistema educatiu excel•lent a l’abast de tota la població que actuï com a impulsor del desenvolupament del país, que garanteixi l’ascensor social i que esdevingui la principal via de cohesió.

Malgrat que s’ha anunciat que les retallades no afectaran als serveis essencials de l’educació, tenim dades de reducció de plantilles docents. Només es cobriran el 50% de les vacants, mentre que s’anuncien incentius a la jubilació pel curs vinent. No s’està cobrint un percentatge significatiu de baixes de personal no-docent (al voltant del 15% de secretaria i neteja) i no es cobreixen places de tècnics d’educació infantil, argumentant que no són “personal docent” quan fan una feina molt important de suport a les aules de parvulari. La mateixa Consellera ha anunciat públicament als directors que les despeses de funcionament s’han de reduir un 20% del global de l’any sense concretar quin és el pressupost real de cada centre per tot l’any ni com afrontaran els pagaments de consums tan importants com són aigua, llum, calefacció i telèfon.

Aquesta manca de dotació pressupostària dificulta la reducció del fracàs escolar, un objectiu compartit per tota la societat catalana. Estem d’acord que no es tracta només de recursos, però la pregunta és si ho podrem aconseguir si reduïm recursos, com ara la sisena hora de classe a Primària.

Des de fa molts anys, la FaPaC ha advertit que la segregació escolar és un greu problema de país. La darrera administració educativa va ignorar aquesta situació. El nou criteri de desempat en el procés d’inscripció podria aguditzar la segregació. Des de la FaPaC fem una crida a un gran pacte nacional que solucioni aquest tema que afecta de ple en la qualitat del sistema educatiu català i la igualtat d’oportunitats real entre les persones.

També estem seriosament preocupats pel futur de les mateixes AMPA. Encara no ha sortir la convocatòria de totes les subvencions ordinàries (reutilització de llibres de text, acollida matinal, activitats extraescolars, beques de menjador, etc.) i, a hores d’ara, no tenim cap compromís de manteniment d’aquests ajuts, ni molt menys d’un pla governamental que garanteixi aquest servei a totes les escoles del territori. En aquest sentit, volem emfatitzar que una reducció significativa de les subvencions pot derivar en problemes econòmics severs per a moltes associacions i la conseqüent desaparició de serveis essencials que les AMPA desenvolupem en els diferents centres educatius.

Per tot això, la FaPaC demana al Govern que aposti decididament per mantenir el servei públic d’educació en les condicions de qualitat que la societat catalana i el moment que vivim requereixen. Cal que mantinguem i augmentem els recursos pendents per a la millora de l’èxit escolar, cal que siguem capaços de reduir de forma clara la segregació escolar, que hi hagi un pla calendaritzat i pressupostat per a la reducció dels més de 1.000 barracons actuals. És convenient treballar en un marc de tranquil•litat, sense partidismes ni corporativismes amb l’objectiu de construir un sistema educatiu que garanteixi l’èxit escolar i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Les més de 2.030 AMPA que integrem la FaPaC seguirem treballant des dels diferents centres educatius del territori per garantir el ple exercici del dret dels nostres fills a una educació de qualitat.



Lleida, 9 d’abril del 2011

La 3a jornada gastronòmica ja és aquí!!!


Vet aquí, unes jornades divertides amb tot el gust del món.

Per si algú encara no les coneix, són unes jornades organitzades per les AMPAs de les escoles, l'institut i l’escola-bressol de Sant Feliu dins del Pla Educatiu d’Entorn, amb la col·laboració de l'Ajuntament.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer totes les cultures i nacionalitats que conviuen al nostre poble a través de la seva gastronomia.

Hi ha diferents paradetes, a la plaça o al centre cívic -si plou- on s’ofereixen de manera gratuïta diferents tastets de menjars i begudes típics de cada nacionalitat, que prèviament ha estat preparat per pares, mares i amics ajudants.

És molt interessant que tothom hi participi per enriquir la nostra cultura i el nostre paladar, per conèixer-nos i crear una xarxa social que superi barreres de raça, religió o color de la pell a través de l'intercanvi, en aquest cas gastronòmic.

Podeu fer un tastet virtual veient les fotos de l'any passat, que es va fer a la sala del teatre del Centre Cívic per la pluja.

Des de l’AMPA, les delegades i delegats de curs i l’escola ja estem preparant la festa de fi de curs.

El nostre desig és que tinguem una festa ben lluïda on tothom, des dels més petits del parvulari fins als ganàpies de sisè s’ho passin d’allò més bé.

Hi haurà el ja tradicional comiat dels de sisè, el reconeixement que els de primer faran al seu tutor de lectura, hi haurà l’espectacular túnel del terror (si hi ha quòrum entre els pares i mares de sisè), animació infantil, servei de bar, entrepans, tallers preparats per tots i tot el que, si vols, pots imaginar.

Tu pots fer possible que aquesta festa sigui inoblidable, amb la teva participació. Pensa què t’agradaria fer (tallers, jocs tradicionals de cucanya, gimcanes, etc…) busca algun company o companya amb qui puguis fer-ho i adreça’t a la delegada del teu curs o a algú de la junta de l’AMPA que, junts, posarem fil a l’agulla per engegar la teva idea.

Aquesta és la nostra festa, la dels nens i la de les famílies, diem adéu al curs i saludem l’estiu amb il•lusió. Què millor que fer-ho amb una festa ben especial!

Anima’t a participar!

T’esperem!

1. Canvis a la Junta de l'AMPA

La Lydia Blanch presenta la seva dimissió com a presidenta i s’aprova a l’assemblea el nomenament de la Pau Abascal com a nova presidenta. Portarà la comissió de llibres, el pla d’esport, extraescolars i les reunions mensuals amb la direcció.
La Raquel Rodríguez anirà al Consell Escolar com a representant de l’Ampa i la Lydia continuarà amb la comissió de llibres i la de menjador.
S’aprova per unanimitat.

2. Dia del Medi Ambient

Dins del Pla Educatiu d’Entorn s’ha programat pel 9 d’abril el dia del Medi Ambient amb una sortida cap al Parc Usart, Sant Miquel petit i Sant Climent. Durant la setmana anterior a aquest dia, els nens a les escoles faran tallers relacionats amb el medi ambient.

3. Informe de la Comissió de Menjador

El dia 17/12/2010 la comissió de menjador va fer una visita sorpresa al menjador. El resum de dita visita és:

*Tot està molt net, tots dos menjadors, infantil i primària, en perfecte estat de neteja. Les monitores amb capells i guants i abans de posar-se’ls, es renten les mans.
* Tracte molt correcte als nens/usuaris del menjador
* Aliments en molt bona qualitat: per exemple la fruita

Observem dues incidències:
* Poca quantitat de menjar, sobretot en el segon plat de P-3,
* Menjar fred a infantil, sobretot el 2n plat i pels nens que arriben més tard de l'extraescolar d'anglès.
Aquest mateix dia parlem amb la coordinadora del menjador i amb la cuinera i els expliquem el que hem observat.

El dia 14/01/11 hi ha una reunió de la comissió amb la coordinadora.
* Se'ns comunica des de Scolarest que s'ha solucionat la incidència del menjar fred a infantil amb un escalfador d'aigua que manté el menjar calent.
* Se'ns comenta que les quantitats de menjar segueixen les pautes de l'OMS, de totes maneres s'ha augmentat la quantitat de menjar i es controlarà i analitzarà el tema de P-3.

4. Sortides familiars de l'AMPA

Es decideix fomentar des de la Junta de fer sortides familiars, i es tria com a data per la primera sortida el dia 8 de maig.

5. Servei d'acollida a la tarda

Respecte a l’acollida de la tarda s’informa que no es pot tirar endavant ja que no hi ha prou nens. Es mirarà de cara a l’any que ve.

6. Carta de Compromís

Es decideix que penjarem al Blog de l’Ampa la Carta de Compromís que es va presentar al Consell Escolar, aquesta carta es demana per llei.