Encetem una nova etiqueta al bloc, que anomenarem 'debat', on volem fomentar la discussió online de temes que ens/us semblin interessants de debatre. Començarem amb l'escrit que ens va fer arribar una mare amiga d'una membre de la Junta que per motius laborals està vivint a França i ha escolaritzat els fills a l'escola francesa.


D’entre les moltes experiències amb les que ens anem trobant durant aquesta aventura, una de les coses que més ens agrada és l'enriquiment personal que comporta el fet de conèixer una altra cultura, una altra llengua, una altra manera de fer i és clar un altre sistema educatiu, en el que la Vinyet i la Bruguers s'han vist immerses i en el que val a dir-ho, s'han adaptat perfectament.
Dins aquest magnífic trencaclosques, també s'hi afegeix tota la barreja de cultures que comporta el fet de treballar dins una multinacional, en aquest cas d'origen finlandès, i que aglutina en el seu capital humà persones d'arreu, d’aquí Chartres com és natural, la majoria són francesos però també hem tingut l'oportunitat de compartir tertúlia amb alemanys i un dels darrers sopars l'hem compartit amb una parella de finlandesos que com nosaltres es troben a Chartres temporalment i com nosaltres també tenen un fill escolaritzat a l'escola pública francesa, intuïu quin tema va monopolitzar el sopar? Doncs sí, ho heu encertat, els diferents sistemes educatius que hem viscut o estem vivint: el francès, el català i el finlandès!

Aquesta aproximació és sucosa doncs el sistema finlandès és el sistema educatiu amb millors resultats i més ben valorat d'Europa i el tercer en el rànquing de l'informe PISA. El sistema francès es troba a la posició 22 de 66 en total i el català (cal dir-ho: emmarcat dins l'espanyol) es troba a la posició 33. Posats a fer paquets podríem dir que el sistema francès es troba en el grup de la majoria de països europeus com Dinamarca, Bèlgica, Regne Unit o Alemanya, mentre que l'espanyol es troba per sota del "pelotón" de Portugal, Itàlia i Grècia; bé, no es tracta tampoc de fer comparacions gratuïtes i fàcils però cadascú que pensi si l'educació i aquests resultats dins el rànquing, poden tenir res a veure amb el desenvolupament general de cadascun d'aquests països i la seva tendència econòmica futura...rescats, etc...

Al gra! Parlant amb l'Aarto i la Tiina Elsinen no vam perdre l'oportunitat de preguntar-los-hi com era el seu sistema educatiu i perquè destacaven tant, aprofitant també que la Tiina a Finlàndia és professora de secundària, breument ho podríem resumir amb els següents sis punts:

1.Pel que fa a hores lectives en fan 25 setmanals, concentrades en la franja de matí, normalment fan de 8 a 14 amb només una hora de pausa per dinar.

2. L'objectiu és que l'ensenyament arribi a tothom, per això l'escolarització és totalment gratuïta (no paguen ni llibres de text ni dinars ni sortides) i compten amb una àmplia xarxa de biblioteques per facilitar l'accés a la cultura.

3. Segons la Tiina un dels objectius dels mestres és "fer pensar" els alumnes: és per això que el mètode d'ensenyament és molt flexible i cada professor l'adapta al seu alumnat, seguint és clar un programa general, però tenen marge de maniobra.

4. Els mestres gaudeixen d'una bona consideració dins la societat, les seves decisions difícilment es qüestionen fet que facilita també la relació pares-mestres podent afrontar nous reptes i solucionant problemes conjuntament. D'altra banda la carrera de mestre és una carrera de les considerades "difícils", i per arribar a exercir han de passar dures proves i finalment és cada escola qui n'acaba fent la selecció.

5. És una escola trilingüe des dels primers anys d'escolarització, parlen finès, anglès i suec.

6. Integren dins les hores lectives un extens programa d'educació musical.

Si de tots aquests punts en volguéssim extreure paral•lelismes amb el sistema francès, nosaltres hem constatat, almenys a l'escola on estem, que en el sistema francès pel que fa a hores lectives és si fa no fa com Finlàndia...en fan de 20 a 24 segons l'edat de l'alumnat, repartides en quatre dies: dilluns, dimarts, dijous i divendres; dimecres a moltes escoles no hi ha classe o bé només hi van dimecres al matí. Aquest sistema permet que els nens puguin fer les activitats extraescolars o classes de repàs dins del mateix centre els dimecres, fet que fa que la resta de dies els nens no es vegin abocats a estar més de vuit hores fora de casa i disposin amb comptagotes d'estones per jugar!

L'escolarització a França és majoritàriament pública i com a Finlàndia és absolutament gratuïta, no hem pagat res de res i de sortides els nens n'estan fent moltes, pel cap baix una per setmana; els dinars, aquí en diuen la ‘Cantine’, són molt més barats, 3,50 euros per dia esporàdic, 3 euros per nen inscrit a diari, també cal dir que les escoles no disposen de cuina, hi ha un servei municipal que cuina a diari per totes les escoles i després se'n fa el repartiment, la qualitat a priori és bona però suposo que a Catalunya el preu es justifica per l'elaboració dels àpats dins la cuina de l'escola.

Una altra de les coses que ens va sobtar és que aquí al mestre malgrat veure'l cada dia, tothom el tracta de vostè (de vous), també és cert que aquest tracte aquí a França és molt estès també al carrer, però en aquest cas marca una certa distància que malgrat ser poc agradable al començament a posteriori ens ha permès participar activament a l'escola i pot ser que això sigui el motiu que es puguin fer conjuntament tantes sortides extraescolars i sense que el professor es vegi contínuament avaluat o qüestionat;

pel què fa a l'accés a la cultura en família, afegir que, com a mínim aquí a Chartres hi ha una gran médiatèque i diverses i bones biblioteques obertes cada dia i sense interrupció fins i tot els dissabtes, això ens ha portat a passar-hi moltes tardes i a gaudir de les diferents activitats programades.

Pel què fa a l'aprenentatge d'idiomes no es diferencia molt d'Espanya, són absolutament monolingües durant els primers anys d'escolarització, a posteriori, a primària comencen a pedalar i assoleixen sembla ser nivells força bons d'anglès...al carrer la veritat és que això no sembla així però bé...si ells ho diuen serà veritat.

En qualsevol cas, la riquesa de llengües sempre suma, mai resta, com pensen alguns i en el cas de Catalunya doncs sembla clar... per exemple i ja que parlem de l'informe PISA, els resultats parlen per si sols: Catalunya amb 498 punts de mitjana està un xic per sobre de la mitjana de l'OCDE amb 491, mentre que conjuntament amb Espanya està per sota de la mitjana europea amb 481... partint d'aquí una de les moltes conclusions que en podem extreure és que l'ús del català no interfereix en els bons resultats, més aviat al contrari...i aquí cadascú que pensi el que vulgui només faltaria però potser si Catalunya anés pel món soleta obtindria millors resultats, i el què està clar també és que amb tota aquesta reflexió no es tracta d'escalar posicions dins el rànquing sinó que es tracta de pensar si estem o no d'acord amb els resultats del "nostre" sistema i de quin volem que sigui el futur dels nostres fills i si aquesta qüestió és extrapolable o no a d'altres temes "calents" que a Catalunya tenim encara damunt la taula en podem parlar més endavant.

Sense frivolitzar i sense allargar-ho més del compte, afegir que és evident que podem comparar els diferents sistemes però no podem implantar a casa nostra tot el que creiem que és avantatjós en altres sistemes com per exemple el finlandès, doncs som cultures diferents i no tenim ni el seu clima ni les seves hores de foscor a l'hivern i perquè no dir-ho, la seva clarividència a l'hora de pensar que l'educació és el futur d'un país, però cal prendre nota dels errors i sempre que es pugui millorar, cal intentar-ho, no pas treure allò que suma i enriqueix.

I com que a cada casa cadascú sap de les seves mancances, a França de moment ho tenen clar, arran dels resultats han vist que hi ha una enorme diferència de resultats, per una banda hi ha alumnes molt brillants i per altra hi ha alumnes amb enormes mancances...i ja hi estan posant fil a l'agulla i a través d'un comunicat emès a les escoles es busca una atenció més personalitzada a l'alumnat amb dificultats i és clar, això es tradueix també amb inversió amb professionals de suport...a Catalunya haurem de resar (els ateus també!) i esperar que a casa nostra el debat no quedi en si cal o no que els alumnes portin uniforme...

Així doncs, el debat està servit i obert... i pel que hem pogut sentir en els diferents mitjans de comunicació està també a l'ordre del dia...així que endavant les atxes.